La indignació contra el “madrileny” -així, a l’engròs- s’ha manifestat aquests dies amb total pluralitat i transversalitat en el que fins i tot podríem qualificar, tal com fan ells a la seua manera, el “levante español“. Així, l’espanyolíssima regió de Múrcia amb el govern més espanyolíssim de tots en les seues espanyolíssimes olimpíades d’espanyolitat ha decretat el tancament de les poblacions costaneres, a causa de la invasió de madrilenys per passar el cap de setmana de confinament en les seues segones residències a la platja, amb bon oratge i canyetes al bar del cantó. També podíem seguir grups de whatsapp a Torrevella en què els madrilenys eren qualificats -també a l’engròs- amb menys clemència que en el telegram clandestí del comando Hernani. I és que la irresponsabilitat ha estat d’aquella magnitud que només està a l’abast de la classe política dirigent espanyola. 

La història la coneixem tots. A la regió de Madrid apareix el primer focus important i de magnitud severa d’infecció per coronavirus dins del territori de l’Estat espanyol. S’hi decreta el tancament de les escoles. I, en el moment que ja hi ha veus que afirmen que cal fer amb Madrid el que es va fer amb la Lombardia, apareix Pedro Sánchez i anuncia que decretarà l’Estat d’alarma… ja si això més endavant. Per què? Perquè els madrilenys se n’han anat cap a la costa amb les “vacances”. Fins i tot hi ha cues quilomètriques i retencions en les carreteres d’eixida. S’han suspés Falles i Magdalena i sembla que s’haja fet per caprici.

Torna a aparéixer Pedro Sánchez i decreta el confinament dins de casa de tota la població. Però, una vegada més, ja si això més endavant, per tal que els madrilenys que se n’han anat a passar uns dies a la platja puguen tornar-hi. Ho diu explícitament en el seu discurs. És quasi segur que el resultat final haguera estat el mateix, però la intenció de l’acció governamental és evident: han tancat tot l’Estat per tal de no tancar Madrid. Recapitulem que ni més ni menys que un Estat d’alarma s’ha anuncia un parell de dies abans de fer-se efectiu. Increïble.

La impunitat és absoluta. No hi ha ni tan sols una disculpa per una acció que ha tingut com a resultat l’expansió a tot el territori de l’Estat espanyol del que era un focus concret en una regió concreta. Que finalment haguera acabat igual, segur, però d’entrada tenim eixe resultat que sembla que haja estat fet a posta. I fins i tot és possible que haja estat així, cosa que s’explicaria per tal de centrifugar l’estrés a què es trobava sotmesa la sanitat madrilenya, fortament castigada per la privatització furibunda dels successius governs autonòmics. Però com s’han de disculpar per fer a sa casa el que els rota?

Tots sabem que el comportament que ha tingut la societat madrilenya no té res a veure amb cap qualitat inherent de ningú, sinó que és el resultat de segles d’educació i de construcció social. Els madrilenys han actuat com si l’Estat els pertanyera. Perquè, de fet, això és així. 

Aquest episodi haguera estat completament insòlit -i, fins i tot, impossible d’imaginar- en el cas que s’haguera tractat d’un altre territori. Se’ls hi hauria confinat en un tres i no res.

Tanmateix, hem vist què ha dit sobre aquest episodi la premsa sistèmica estatal. O bàsicament què no n’ha dit, perquè forma part exactament igual d’aquest entramat que tota la resta d’arquitectura política i dominant estatal. Espanya és un estat construït per a gaudi d’una classe dirigent madrilenya concreta. I aquesta concepció radial arriba a la resta de la població d’aquella regió en forma de molles que els acaba configurant la mateixa mentalitat com a mímesi. Espanya és seua. 

I sí, ho hem de dir. Imaginem que l’èxode de turistes de platja en plena crisi sanitària haguera estat de catalans cap a la resta de l’Estat. No cal insistir en aquest punt, perquè és massa evident i tot. 

Pedro Sánchez acaba de dissoldre les autonomies per la via dels fets amb l’Estat d’Alarma, que li atorga poders plens. La justificació és que la pandèmia no atén a “territoris”, sinó que ho fa als “individus”. Una demagògia tan habitual com obscena, ja que, si això fóra de veres, el que faria el govern espanyol seria posar-se a les odres de l’Organització Mundial de la Salut i cedir-ne la sobirania. Però no, a la Jonquera dictarà les ordres Pedro Sánchez i al Pertús ho farà Emmanuel Macron. Per tant, que es deixen de punyetes, que ja sabem les conseqüències que tenen les seues decisions.

Perquè no poden deixar en quarantena ni tan sols en aquests moments la seua obsessió malaltissa espanyolista d’aniquiliació de l’autogovern i identitat d’aquelles nacions amb les quals encara no han pogut del tot. I no és parlar de coses que no toquen en moments que no toquen, perquè ells sempre tenen aquesta finalitat al cap en les seues accions i nosaltres -almenys- sabrem el pa que s’hi dóna. Perquè estan programats així i contra això no hi ha virus que puga combatre-ho.