Un any sencer al trinquet Pelayo de València dona molt de joc, en tots els sentits. Aquesta immersió en la catedral per excel·lència del joc de pilota no és un simple recull de cròniques esportives, ni de bon tros, és, sobretot, una guia profunda per un dels barris més singulars de la ciutat del Túria: Pelayo i adjacents, precisament. El cor del Cap i Casal.
El passejant és Sergi Durbà, que, amb una pilota de vaqueta com a principal acompanyant, s’embarca en un tren de rodalia i, dissabte rere dissabte, i partida rere partida, desglossa temes com l’assimilació lingüística i cultural, la fugacitat del temps, la resistència de les classes subalternes i la decadència d’on món massacrat pels prejudicis, la modernitat i les envestides del progrés.
Pelayo blues és, en essència, una victòria personal enfront de la derrota col·lectiva. Un cant a la identitat que batega subjugada. Les seues pàgines són un mapa ple de detalls antropològics, un joc de nostàlgies i frustracions, de ferides obertes i passions desfermades, fruit d’una mirada serena difícil de trobar en un present frenètic en què ens falta temps per a tot.
No hi ha València sense Pelayo, en definitiva, no hi ha Pelayo sense València. L’autor d’aquesta obra n’és conscient, i per això l’ha escrita. Seràs capaç d’adonar-te’n tu?
Sergi Durbà (Sagunt, 1979) ha publicat novel·les, dietaris i assajos. D’ençà d’aquell viatge iniciàtic i catàrtic titulat Camins al sud (2012), s’ha endinsat en les entranyes del País Valencià amb obres com Costumari de records (2015) i Premi a la corda (2025); i s’ha diluït en entelèquies literàries com ara la Lapònia espanyola a través d’El cant de les granotes (2022).
Durbà ha donat valor simbòlic al món de la pilota amb la trilogia conformada per Colp a colp (2019), un vocabulari de termes i expressions populars; Trinquets trencats (2023), un recorregut càustic pels trinquets abandonats arreu del territori valencià; i aquest Pelayo blues, narrativa de no-ficció al cor de València capital.
És autor, a més, de la novel·la Amanda (2020), ironia pura al cor de la Mediterrània; i de l’opuscle Les nostres festes, editat per la Generalitat Valenciana (2020).
En general, els seus llibres desprenen prosa poètica i certa pàtina romàntica, embolcallats sempre, això sí, d’un hàlit de sarcasme, contumàcia i crítica voraç envers el progrés i el present que ens abassega.