L’escriptora escocesa Ali Smith (nascuda a Inverness en 1962) no es pot dir que siga una nouvinguda a la literatura en llengua anglesa, ja que, des que va publicar la seua primera col·lecció d’històries en 1995 (Free Love and Other Stories) i la seua primera novel·la en 1997 (Like), no ha fet més que acumular reconeixements i premis diversos, alguns de tan rònega nissaga com que la nostra autora és Comandant de l’Ordre de l’Imperi Britànic, distinció que ens pot servir com a exemple del que volem dir.

Abans de dedicar-se en exclusiva a la creació literària, Smith feia classes a Universitat de Strathclyde. Actualment resideix a Cambridge amb la seua parella, la cineasta Sarah Wood. Smith, en aquest sentit, no ha amagat mai la seua orientació sexual; un apunt biogràfic que no faríem explícit mai en parlar d’un home o una dona heterosexual, però ja sabem que allò personal és polític.

L’editorial Raig Verd, en una d’aquelles apostes felices a què ens té acostumats, com la traducció de l’obra de l’autora bielorrusa de narrativa de no-ficció i premi Nobel, Svetlana Aleksiévitx, ens ha posat a disposició en llengua catalana bona cosa de la narrativa d’Ali Smith, entre les quals la novel·la Com ser-ho alhora, aquella que, fins ara, es considerava l’aposta més reeixida de l’autora escocesa i que va fer-se amb diversos premis, entre els quals el Costa o la nominació al Booker Prize.

Tanmateix, amb aquest quartet de les estacions, Ali Smith ha fet el cim, clarament, pel que fa al seu treball. Al Regne Unit ja se n’han publicat els quatre volums, que corresponen cadascun a una de les estacions. A ca Raig Verd per ara en tenim la Tardor i l’Hivern, tot i que ja estan anunciades la Primera i l’Estiu, per a 2021 i 2022, respectivament.

Tardor, així doncs, ha rebut el prestigiós premi Llibeter 2020, un guardó que atorga el Gremi a obra ja publicada i que, any rere any, va fonamentant el seu prestigi, lluny de polèmiques de mercat. No obstant això, no hi ha dubte que estem davant d’un treball de literatura en majúscules. Una obra en primera persona que s’enfronta a una narració del present, marcat des del començament per la crisi del Brexit.

En el primer paràgraf, Ali Smith ja estableix les seues coordenades per a la proposta. Si en aquella història de dues ciutats de Dickens (a propòsit, ara mateix reeditada de manera esplèndida per Club Editor -ja en parlarem més endavant), ens trobàvem en els millors i en els pitjors dels temps, ací només ens trobem en els pitjors, dels temps. Partit pres des de la primera línia, per a aquesta crònica d’uns temps convulsos i incerts.

La primera persona del singular integrada en allò que passa per a la primera persona del plural, que va observant i actuan en la seua vida conforme passen les estacions, de les quals ens va deixant el testimoni vital. Una aposta segura i una aposta d’excel·lència, aquesta que fa Raig Verd amb el quartet de les estacions d’Ali Smith. No vos el perdeu.