Guillem és nostre
El llibre de Núria Cadenes no només ens transporta a un moment i a un lloc molt concrets, sinó que t’enfronta, cara a cara, amb el dolor més punyent. L’horror, a ‘Guillem’, pren la forma de teranyina i fa l’olor de la tinta al paper de diari, del cafè del matí que és una patada agra a l’estómac.
‘Gina’, una improbable jo
Dolçor i amargor van de la mà al llarg de tota la novel·la, amb la dissort, les retrobades, les pujades, els viatges i els atzucacs d’una vida comuna, com la de qualsevol. Però ai, i saber contar-ho com ho fa Climent?
Permagel, o desglaçar-se
Em vaig comprar “Permagel” a l’estació de Sants de Barcelona un dia que havia sigut (m’havia semblat) horrible, quan estava a punt d’agafar un tren cap a València. Estava extremadament (una mica) cansada i era un dia d’aquells que tot (qualsevol merda) em feia plorar….
Secundaris que no ho són
A totes les històries, hi ha personatges secundaris. Realment no són menys importants, és clar, però hi posem el focus en algú altre i les seues històries passen a un segon pla, per tapissar el context amb un escenari acolorit. Al cap i a la…
