Maradona, Déu i la poesia
Recorde que el professor de l’institut ens va manar com a tasca una redacció en què havíem d’explicar què era la poesia. Jo hi vaig transcriure la narració argentina del gol de Maradona contra Anglaterra en què arranca des de mig camp, el conegut com…
The Queen’s Gambit i els escacs en la pantalla
Els escacs no han tingut un reflex com mereixen en el món de les arts. Aquest és un fet que per a mi és tan indiscutible com, al mateix temps, paradoxal, ja que es tracta d’una disciplina -alguns (ignorants) en diuen esportiva- que aporta un…
El Sàhara Occidental i el Timor Oriental
Aquests darrers dies, la qüestió del Sàhara ha tornat a interessar la premsa. La repressió i els crims contra la humanitat són el pa de cada dia enmig d’una situació que és una de tantes grans injustícies geopolítiques; però els telenotícies funcionen com funcionen i…
On està eixe cadàver bonic?
No penses. Pensar no aprofita per a res. Pensar és un patiment. Teatro del Contrahecho ens ha portat a la Mostra de Teatre Espanyol d’Autors Contemporanis d’Alacant la seua producció Delirium, una reflexió sobre el paper de l’alcohol (millor dit, l’alcoholisme) en la nostra societat…
Mikhaïl Tal o els escacs com a art
Aquest 9 de novembre Mikhaïl Tal hauria fet 84 anys, però va morir als 55, un 28 de juny de 1992. No és cap data redona, però és una data tan bona com qualsevol altra per recordar el mag de Riga. És molt possible que…
Patria o el relat oficial de bons i roïns
Començarem pel final: si voleu entendre alguna cosa del conegut com a conflicte basc, no heu de perdre el temps amb Patria. Ni amb la novel·la original ni amb la seua versió televisiva en forma de sèrie d’HBO que hui arriba a la fi, amb…
El mot just contra el mutisme
“Per a mi, que provinc del costat del silenci, del mutisme, de la incertesa amb relació al meu dret d’existir, entenc que la paraula arriba a ser, s’ha fet poema. Estic unida al poema i el que soc s’uneix al poema. Per què? Per copsar?…
Vitalina o el cinema radical
La il·luminació és fosca. Absolutament fosca. Les pells dels personatges que desfilen per la pantalla, tots ells immigrants caboverdians del barri lisboeta de Cova da Moura, rivalitzen en foscor amb l’ambientació. La primera vegada que veiem el rostre de Vitalina Varela, la història de la…
Ane i el cinema polític
La cultura basca -en tots els seus àmbits- no ha tractat ni tracta el problema d’ETA. Aquesta és la cantarella que es repeteix com un mantra en els mitjans de comunicació espanyols respecte al conflicte polític a Euskadi, les seues manifestacions violentes i la seua…
Lluitant contra les hores mortes al Micalet
Com si fóra tota una premonició, Pau Alabajos va publicar el seu nou disc, Les hores mortes, just abans que es declarara l’Estat d’Alarma per la pandèmia de la Covid-19 i acabàrem tots confinats en les nostres cases. És a dir, com una cruel ironia…
Maradona, Déu i la poesia
Recorde que el professor de l’institut ens va manar com a tasca una redacció en què havíem d’explicar què era la poesia. Jo hi vaig transcriure la narració argentina del gol de Maradona contra Anglaterra en què arranca des de mig camp, el conegut com…
Tu cantes, elles canten, jo Càntut
Qui no estiga molt avesat al parlar gironí, potser troba estrany això de “Càntut”. La tercera persona del singular del verb cantar, en la forma que s’empra localment, esdevé la clau de volta d’un projecte que recull i difon les cançons de tradició oral de…
