Una línia tan tènue
‘Visc, i visc, i visc’ és una caminada per la línia tènue en la que sovint transitem sense adonar-nos-en. La vida és fràgil i s’acaba, no som gran cosa, però tendim a creure’ns immortals. Per això aquest llibre trasbalsa i es converteix en un memento mori en tota regla i una mirada sobre la brevetat del nostre pas per aquest món: perquè ens interpel·la sobre el nostre propi trajecte.
Austríacs i alacantins
De Vienna s’ha dit que sonen a Manel i també a Els Jóvens. I bé, no podem negar que ens hi recorden, per les lletres costumbristes, la naturalitat i també per eixa sonoritat indie que té un coret folk bategant a dintre. Però crec fermament que sobretot, sobretot, ens porten a pensar en ells per la frescor, pel que aporten de promesa i de novetat. Hi ha una tendresa renovadora i esperançada en la seua proposta de melodies senzilles i lletres honestes.
De vegades, t’enamores
‘Els mals costums’ porta un vestit de sonoritat acústica cosit a mida per la personalíssima veu d’Anna Andreu, que transita pel pop amb una estela d’altres ritmes enganxada als peus.
Boçar
Escriure és per als infeliços, per als crònicament insatisfets, per als que tenen a dintre basses fondes on nedar és perillós perquè no fas peu i no saps mai què hi pot haver al fons. I són gent que acumulen i aguanten fins que esclaten en tinta. Esquitxant-ho tot i entollant el terra amb coàguls i vísceres bleu royale.
L’entrevista confinada amb Pau Vallvé
“És bonic veure que en moments difícils la gent respon i et dóna un cop de mà. Però aquests dies n’hem vist moltes de coses boniques que som capaços de fer quan ens deixem d’històries i ens entenem com a grup i no com a individus aïllats. A veure si ens en recordem quan tot això acabi”
L’entrevista confinada amb Pau Alabajos
“Quan pugem a un escenari i cantem els versos d’un poeta, estem celebrant col•lectivament la seua poesia. Les paraules salten del llibre, un artefacte cultural que majoritàriament es consumeix individualment, i a través dels altaveus dels teatres i auditoris s’amplifiquen i es comparteixen amb molta més gent”
L’entrevista confinada amb Laura Esparza i Carlos Esteban
“El sector cultural s’ha vist sempre menyspreat i les persones implicades en el mateix ens hem vist afectades greument per aquesta crisi. Però en moments com aquest, s’ha demostrat la importància de la cultura per mantenir la salut mental de les persones”
L’entrevista confinada amb Helga Ambak
“Soc partidària de verbalitzar “allò que no va bé”. No intente romantitzar ni edulcorar una situació complexa com aquesta. Pense que dir “doncs avui no estic bé” és un exercici necessari, i l’humor és una bona eina per reflexionar sobre açò. Dibuixe el que pense i sent, i quan ho faig ho relativitze i perd importància”
L’entrevista confinada amb Gem
“Ara ens toca a tots i totes estimar-nos com elles, a distància. El que sí que tenen en comú elles i nosaltres es que ho donaríem tot per abraçar-nos. Potser ens hem adonat amb aquest confinament que només necessitem tenir a les persones que estimem a prop per a ser feliços”.
L’entrevista confinada amb Júlia
“Sabem d’on venim però no sabem on ens dirigim amb este panorama, però ens toca reinventar-nos enmig d’un nou model incipient d’exhibició i difusió. Tampoc sabem quin sistema econòmic sostindrà i finançarà a les vides creatives que hi ha darrere de la pantalla en negre”
