Rebel Edicions publica la primera traducció íntegra al català de Sempre en Galiza, considerat com a bíblia del nacionalisme gallec. Ricard Chulià Peris s’ha encarregat de la traducció, la introducció, les notes i l’edició d’un volum que incorpora pròlegs d’Ana Pontón, portaveu nacional del Bloc Nacionalista Galleg (BNG) i Quico Fernández, exalcalde de Sagunt per Compromís, amb arrels familiars a Galiza.
Sempre en Galiza és un text construït des del desterrament, la guerra i l’exili. Es va editar per primera vegada a Buenos Aires el 1944 i una edició pòstuma ampliada es va publicar el 1961. Sempre en Galiza es va convertir ben prompte en un text clau i la seua influència encara perdura. En Sempre en Galiza, Castelao recull la ideologia, la visió i el programa polític del galleguisme republicà. Es tracta del testimoni definitiu d’un temps i d’un país: la Galiza de la generació Nós, que va construir una idea de llibertat que només les armes del feixisme varen poder destruir.
Castelao és un dibuixant, un caricaturista, un pintor, un narrador, un contador d’històries que capta els anhels i els problemes del seu temps, amb una mirada còmplice i solidària del poble treballador gallec, dels camperols i els mariners, i els plasma en les seues coses, un gènere propi a mitjan camí entre el relat breu, el poema en prosa i la vinyeta costumista, però irreverent i reivindicativa.
Sempre en Galiza, escrit al desterrament, durant la guerra i als exilis diversos, és tot això i més: l’obra definitiva d’un artista genial i d’un lluitador per la llibertat del seu país. És el text clau del nacionalisme gallec. Tenint en compte que aquesta obra es va començar a escriure a València en 1937, on Castelao s’havia refugiat, amb les institucions republicanes, després que Galiza hagués caigut en mans dels feixistes, podem rebatejar-la com el Nosaltres, els gallecs.