Rebel Edicions publica la primera traducció íntegra al català de Sempre en Galiza, considerat com a bíblia del nacionalisme gallec. Ricard Chulià Peris s’ha encarregat de la traducció, la introducció, les notes i l’edició d’un volum que incorpora pròlegs d’Ana Pontón, portaveu nacional del Bloc Nacionalista Gallec (BNG) i Quico Fernández, exalcalde de Sagunt per Compromís, amb arrels familiars a Galiza.
A més del text íntegre de la traducció al català de Sempre en Galiza, aquesta edició inclou:
— Pròlegs d’Ana Pontón i Quico Fernández.
— Introducció per a contextualitzar l’autor i l’obra.
— Cronologia biogràfica de Castelao.
— Un centenar d’imatges amb reproduccions de fotografies i documents de l’època; pintures, gravats, obres, vinyetes i caricatures de Castelao, però també d’alguns altres.
— Vora un miler de notes al peu de pàgina amb informació sobre l’època i els personatges i els fets que s’hi narren, per a contextualitzar el lector català amb les referències gallegues que potser li passarien per alt.
— Un centenar de pàgines d’annexos, amb articles i intervencions parlamentàries de Castelao, però també els llibres de Castelao Idees que defensa el Partit Galeguista i Estatut de Galiza: text i comentaris.
Ana Pontón: «Tinc la certesa que, allà on siga, [Castelao] sentiria una immensa alegria i orgull, de veure la seua obra més emblemàtica, el Sempre en Galiza, traduïda al català i publicada a la València que el va acollir en temps difícils. Una obra necessària per a la política actual, en què, com deia Castelao, “el vertader heroisme consisteix a convertir els anhels en realitats, les idees en fets”».
Sempre en Galiza és un text construït des del desterrament, la guerra i l’exili. Es va editar per primera vegada a Buenos Aires el 1944 i una edició pòstuma ampliada es va publicar el 1961. Sempre en Galiza es va convertir ben prompte en un text clau i la seua influència encara perdura. En Sempre en Galiza, Castelao recull la ideologia, la visió i el programa polític del galleguisme republicà. Es tracta del testimoni definitiu d’un temps i d’un país: la Galiza de la generació Nós, que va construir una idea de llibertat que només les armes del feixisme varen poder destruir.
Castelao és un dibuixant, un caricaturista, un pintor, un narrador, un contador d’històries que capta els anhels i els problemes del seu temps, amb una mirada còmplice i solidària del poble treballador gallec, dels camperols i els mariners, i els plasma en les seues coses, un gènere propi a mitjan camí entre el relat breu, el poema en prosa i la vinyeta costumista, però irreverent i reivindicativa.
Sempre en Galiza, escrit al desterrament, durant la guerra i als exilis diversos, és tot això i més: l’obra definitiva d’un artista genial i d’un lluitador per la llibertat del seu país. És el text clau del nacionalisme gallec. Tenint en compte que aquesta obra es va començar a escriure a València en 1937, on Castelao s’havia refugiat, amb les institucions republicanes, després que Galiza hagués caigut en mans dels feixistes, podem rebatejar-la com el Nosaltres, els gallecs.
Quico Fernández: «Castelao sempre serà un far en la mar i la terra bellíssimes de Galiza i en totes les mars i terres del planeta, habitades per pobles que aspiren a la dignitat i a la llibertat, que no es resignen a la dominació i assimilació per part d’altres pobles. I, siga quin siga el desenllaç del conflicte, “la lluita noble i lleial de les idees és el que assegura el progrés”».
Sobre l’autor
Alfonso R. Castelao (Rianxo, 1886-Buenos Aires, 1950) és una figura polifacètica i clau per a entendre la Galícia actual. Renovador de l’art gallec, va fer-se un nom popular com a dibuixant i caricaturista en la premsa de començaments del segle XX i va retratar la Galiza del seu temps amb les estampes de l’àlbum Nós, que encara es recorden com a memòria col·lectiva dels gallecs.
Aquest nosaltres [nós] va ser una constant en la seua obra i en la seua tasca política i, de fet, dona nom a la seua generació, la Generació Nós, articulada al voltant de la revista del mateix nom (de la qual Castelao va ser fundador), que va posar definitivament la cultura gallega al mateix nivell de la resta de cultures europees i que va donar noms com Vicente Risco, Ramón Otero Pedrayo o Ramón Cabanillas.
A més, Castelao va publicar obres com Un ull de vidre: memòries d’un esquelet (1922), Els dos de sempre (1934) i, sobretot, les seues Coses (1926 i 1929), amb les quals va destacar-se com un artista total i un dels narradors més importants de les lletres gallegues.
La política, d’altra banda, va ser una constant en la vida de Castelao; no es pot destriar el seu art de la seua política ni la seua política del seu art. Militant galleguista en les Irmandades da Fala des del primer moment, es convertirà en el referent més destacat del Partit Galleguista, amb el qual serà diputat a les Corts republicanes, i mantindrà una lluita constant per a aconseguir l’autonomia de Galiza. De fet, Castelao salva la vida —a diferència de molts altres companys, com Alexandre Bóveda— perquè l’esclat de la Guerra Civil el sorprèn lliurant l’Estatut d’Autonomia, aprovat poques setmanes abans en referèndum, a Madrid.
Castelao continuarà la lluita a l’exili, on morirà en 1950, a Buenos Aires. Sempre en Galiza es publicarà a la capital argentina en 1944 i veurà pòstumament una segona edició ampliada en 1961. Aquest text es convertirà en el manifest del galleguisme de postguerra i circularà clandestinament a Galiza, on, de fet, no es podrà tornar a editar legalment fins a 1977.
Ana Pontón: «Una visió que es pot veure en aquest Sempre en Galiza, que teoritza de forma clara la visió del nacionalisme gallec del món i, a més a més, dona testimoni d’una etapa decisiva en la nostra història. Un text actual, que parla de la defensa de Galícia com a nació, de l’antiimperialisme, del dret a l’autodeterminació, de la defensa de la pau, de la igualtat i de les llibertats. Un Castelao nacionalista, antifeixista i republicà que és un referent clau i amb un pensament vigent i actual».
Sobre els prologuistes
Ana Pontón (Sarria, 1977) és llicenciada en Ciències Polítiques i de l’Administració per la Universitat de Compostel·la i l’actual portaveu nacional del Bloque Nacionalista Galego (BNG). Pontón lidera la principal formació del nacionalisme gallec des de 2016 i n’ha sigut la candidata a la Presidència de la Xunta de Galiza en les tres últimes convocatòries electorals. En 2024, el BNG va aconseguir els seus millors resultats de la història i Ana Pontón va estar a punt de convertir-se en la primera presidenta de Galiza.
Quico Fernández (Sagunt, 1964), filòleg i polític valencià. Militant en el valencianisme polític des de 1979, amb el Partit Nacionalista del País Valencià (PNPV), la Unitat del Poble Valencià (UPV) i el Bloc Nacionalista Valencià (BNV), integrat en la coalició Compromís. Ha compaginat sempre la seua tasca com a docent amb l’activisme nacionalista. Quico Fernández, a més, ha sigut alcalde de Sagunt entre 2015 i 2019, liderant la candidatura local de Compromís. Aquest fet el converteix en el militant d’aquesta formació que ha guanyat unes eleccions i ha sigut alcalde en el municipi de més població. Fernández, així mateix, és també fill de la diàspora gallega, ja que té arrels familiars a Galiza.
Sobre l’editor i traductor
Ricard Chulià (Torrent, 1983) és filòleg, periodista i editor. Ha tingut cura de la que és la primera edició íntegra en català de Sempre en Galiza, el clàssic del nacionalisme gallec. S’ha encarregat de fer-ne la traducció, contextualitzar l’autor i l’obra amb la introducció i les notes i editar el volum en conjunt. És autor de País Valencià: Eixida d’emergència (Afers, 2024), Pla Sud: Eixida d’emergència en cas de riuada (Afers, 2024) i En defensa de València. Toponímia i dominació nacional (Rebel, 2025), i coautor de Memòria del fang (Rebel, 2025), amb Pau Alabajos i Rose Hurtado.
