Del dolor i el dol
La nostra cultura és de patir. Em sembla a mi que tot això de la resiliència és una cosa que molt bé, molt xula, però que ja ens…
A cau de lletra
Mes: maig de 2020
Que no t’expliquin contes!
S’acosten sigil·losament. Un somriure. Guspiretes als ulls. I, síl·laba a síl·laba, ja t’han enganxat: “M’ex-pli-ques-un-con-te?”. Actives l’escàner mental al més ràpid possible i vas a parar a la…
Una línia tan tènue
Quantes vegades en la nostra vida haguéssem pogut morir i no ho hem fet? I quantes n’hem sigut conscients? L’escriptora irlandesa Maggie O’Farrell en compta disset, algunes tan…
Benvinguts a la utopia de les llibreries
Dir que són temps durs per a la cultura és com no dir res, ja que sempre ho són i, de fet, aquesta expressió no és res més…
Austríacs i alacantins
Assemblar-se a algú o alguna cosa no és dolent per se. Podria ser-ho si ens limitàrem a assemblar-nos-hi sense afegir-hi alguna cosa nova, si férem exactament el mateix…
De vegades, t’enamores
Quan sents cantar Anna Andreu, alguna cosa t’esclata a dintre, com si fora una bombolla que deixa darrere un pòsit humit i espurnejant. En Els mals costums (Hidden…
Aquella estranya fascinació per l’apocalipsi
Si hi ha cap tipologia d’imatges que definisca la nostra contemporaneïtat, sense cap mena de dubte és la imatgeria postapocalíptica. Quan fem una cerca senzilla per les xarxes…
Boçar
Fa un temps vaig aprendre que les egagròpiles són boles de material indigerible que diverses espècies d’aus regurgiten: plomes, pinyols, ossos, exoesquelets. Les expulsen per la boca sense…
Pau Vallvé: “La nostra professió va de ser qui som i deixar-ho anar”
Davant l’adversitat, alguns artistes han decidit aprofitar la quarantena per a treballar a fons, malgrat que les notícies de cancel·lacions dels concerts no deixaven molt d’espai per l’alegria.…
Antologia de la coentor italiana
La coentor és una paraula valenciana molt nostrada. Quan es parla de la dificultat de la traducció, es parla d’aquestes paraules, tot i que la majoria de les…