Freak?
El públic va entrant al teatre i va agafant el seu lloc en cadires muntades dalt de l’escenari. Les actrius, Alicia Cuéllar i Lorena López, que fan de…
A cau de lletra
Mes: febrer de 2020
De la tortura i les seues justificacions
La tortura, la més cruel que puguem imaginar, pot justificar-se si es tracta d’evitar la mort d’innocents? Dins de quin sistema pot ser lícit torturar algú per aconseguir…
Un mal pas digne de recordar
Podria fer-ho d’una altra manera, podria informar-me’n a la xarxa, llegir ací i allà o buscar d’una manera o d’altra. I és que això també ho faig, és…
La normalitat extraordinària
Expliquem la vida computant els moments extraordinaris que vivim al llarg dels anys. Quan siguem vells, recordarem les grans fites i enyorarem els moments àlgids, els grans cops…
Wim Mertens a Canet d’en Berenguer
Wim Mertens a Canet d’en Berenguer. Un auditori menut i funcional. D’aquells que es varen fer durant la bombolla immobiliària en pobles que tenen una gran entrada de…
La vellesa és una massacre
Ens fem vells i perdem la memòria. La vellesa és una massacre. Vellea puta. Deixar passar el temps. Deixar passar el temps. Mirar la tele. Deixar passar el…
Un Tirant per al segle XXI
Posar al dia els clàssics és una activitat de risc, perquè, faces què faces, no acabaràs deixant satisfet ningú. Si et mantens fidel a l’obra original, pecaràs de…
Un traïdor com nosaltres
“Hi ha alguna cosa que fa olor de podrit al regne de Dinamarca”. Aquesta sentència d’Elsinore pren tot el seu significat en aquesta obra, que està situada en…
La mirada en Blade Runner
L’ull. La mirada. La fotografia. El record. El record ens fa humans. Les fotografies són presents en tota la pel·lícula. És allò que ens lliga a la nostra…
La diglòssia exemplificada
Per davant i per darrere és una obra de teatre se’ns presenta com a bilingüe, però, en realitat, el que ens mostra és la realitat del fals bilingüisme…